Abans tot això eren camps

by RIU

/
  •  

1.
2.
3.
4.
02:21
5.
04:22
6.
7.
8.
03:28
9.
03:06
10.
11.

credits

released April 8, 2015

Gravat i mesclat a So.Cat entre febrer i març de 2015 per en Pau Vinyoles i Romo. Masteritzat per Ferran Conangla a l’abril de 2015.
Disseny de Berta Ros i Marta Guijarro.

www.riumusica.cat
riumusica.bandcamp.com

CONTRACTACIÓ:
riumusica@gmail.com
+34 645 24 56 59 Ricard
pluralproduccions@gmail.com

RIU som:

Arnau Barrios i Vinyes al violí.
Iu Boixader i Castelar al contrabaix.
Francesc Cardona i Peiró a la guitarra i la veu.
Rubén Fajardo i Martínez al bouzuki i la guitarra.
Ricard Ros i Roig al sac de gemecs, la uilleann pipe i els whistles.
Pau Vinyoles i Romo a l’acordió diatònic.

tags

license

feeds

feeds for this album, this artist

about

RIU Barcelona, Spain

RIU- POPULAR MUSIC FROM THE CATALAN COUNTRIES

According to Heraclitus everything flows, nothing stands still,“No man ever steps in the same river twice, since everything is subject to a constant change, for it's not the same river and he's not the same man”
RIU loves to feel the folk music and the tradition as a river in constant flow.

Our first album called RIU is made up of ten pieces. Enjoy
... more

contact / help

Contact RIU

Streaming and
Download help

Track Name: A una noia que passa per les llosanques
No a flor de terra ni al cel
-una mica a cada banda-
Que la terra és massa avall
I el cel blau és molt enlaire...
No a flor de terra ni al cel,
Sinó sobre les llosanques.

La finestra i el balcó
T’empresonen i et retallen
I a una noia no li escau
D’enfilar-se sobre els arbres..
No en finestra ni balcó
Sinó sobre les llosanques.

Un moment del teu camí
Un graó en la teva escala:
El moment que , al fil del mur,
Fas una, dues, tres passes...
Un moment del teu camí
Quan puges per les llosanques...

No al vespre ni de matí,
Ni al migdia... és la tarda
Que el sol caient a biaix
Per la cintura t’abraça...
No és al vespre ni al matí
Sinó en passar les llosanques.

No et dic el que pots dur al braç,
Ni el pel que duus a l’espatlla.
No et dic pel que duus al cor
Ni el que mostres a la cara...
No et dic pel que duus amb tu
Quan pugues per les llosanques.

Hi hi ha una cosa de virtut
D’art, de gracia, de miracle,
De saber-te sostenir
Una mica com els àngels.
Hi ha una cosa de virtut
Quan pugues per les llosanques.

És un pujar a petits vols,
Des de l’una pedra a l’altra,
Per guanyar un altre replà,
Per anar acostant-te a casa.
És un volar a petit vols
De pujar per les llosanques.
Track Name: Isardó enganyat pel vent
Isardó enganyat pel vent. ESTEVE ALBERT

Cama ací i cama allà
sobre la ratlla de França,
entrealbiro el món que ve,
entrealbiro el món que marxa.

Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.

He creuat tres cops el mar
I he seguit mig món per l’aire:
Res no em guaria l’enyor
L’enyor d’aquestes muntanyes

Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.

Va nevant sobre el meu cap,
Com per l’alta serralada:
El delit encara el tinc
Si el rigor d’abans em manca.

Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.

Aquí he trobat la rel
I el vol, fàcil, de les branques:
L’arbre del meu cor cansat
Al bon sol de tardor és daura.

Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.

No hi vinc a cercar el repòs,
Ni la glòria ni el miracle,
Sino retrobar el camí
Que en bona hora començava.


Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.

L’amor, la mort i el combat,
La joventut i la Pàtria,
Tot ho vaig descobrir als cims,
Que la vida m’hi jugava.

Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.
Track Name: Matí de Solsona
Passejo una estona - pels volts de Solsona:
m’he llevat molt d’hora - molt de matinet.
Perquè el dia em tempta - els sol m’acarona
i no fa ni mica- ni mica de fred.
M’assec vora un marge - que té per espona,
posada a la mida - escaient de l’indret,
una pedra llisa- prou grossa i rodona
per a recalcar-m’hi – i estar-m’hi quiet.
Sento unes paraules – d’algú que enraona,
que diu a l’orella...d’algú algun secret,
però no l’escolto – que tant se me’n dona!
jo escolto una alosa – que vola pleret.
La neu que encaputxa – pels volts de Solsona
i dies més tebis - encara ens promet.